La Sala de Columnes de l’Ajuntament de Manresa ha acollit aquest migdia la presentació del nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) de l’Ajuntament de Manresa, una eina bàsica per a l’administració local per planificar de manera integrada les xarxes que conformen el sistema de transport de la ciutat i la mobilitat de les persones que hi viuen, amb un horitzó temporal de sis anys.

L’acte ha estat presentat per l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, i pel regidor de Mobilitat i Projectes Urbans, David Aaron López Martí, i ha comptat amb la participació de representants dels grups municipals que conformen el consistori manresà, que han evidenciat el suport majoritari al Pla, que es portarà a aprovació inicial en el Ple d’aquest mes de març. Així, l’equip de govern d’ERC i Junts per Manresa i els partits de l’oposició de PSC i C’s i el regidor no adscrit Miguel Cerezo Ballesteros han avançat el seu vot favorable. Per la seva banda, Fem Manresa ha indicat el seu vot en contra.

El nou Pla situa la mobilitat universal, la salut i la sostenibilitat ambiental, social i econòmica al centre de les polítiques que es desenvoluparan a la ciutat d’aquí al 2030. S’organitza en tres línies estratègiques, que a la vegada contenen fins a 63 propostes d’actuacions.

La primera línia afirma que Manresa ha d’actuar com a ciutat capital dins el seu àmbit de referència. D’entre les propostes que destaquen en aquest apartat hi ha la reestructuració del servei de transport públic entre Manresa i les poblacions del Pla del Bages; l’execució del projecte per a la integració urbana i l’ampliació fins al Parc de l’Agulla de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat; l’estudi de la creació d’una entitat supramunicipal de gestió del transport i la mobilitat; l’impuls de les obres a les rondes de titularitat de la Generalitat, la millora de la distribució de les mercaderies o els desplaçaments als grans equipaments, com l’hospital.

La segona línia recull les propostes d’actuació per aconseguir una ciutat connexa i ordenada. En aquest punt destaca l’impuls a les illes de vianants, com l’anunciat nou carrer Guimerà; la transformació de les Carreteres del Pont de Vilomara, Vic i Cardona, per ampliar l’espai per a vianants, fomentar el transport públic i guanyar carrils bici; la millora de les carreteres del Xup i de Sant Pau; la millora de la seguretat a les interseccions; la planificació de la càrrega i descàrrega; l’homogeneïtzació de l’aparcament a partir de la gestió directa de la zona blava, que permetrà també ampliar la zona verda; l’increment de l’eficiència del bus; la promoció de l’ús de la bicicleta, la reformulació de la xarxa de carrils bici actual o la potenciació de la connexió de la ciutat amb els seus entorns verds, entre altres.

I, pel que fa a les propostes de la tercera línia, pretenen aconseguir una ciutat cuidadora i inclusiva. Així, el Pla indica la incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques de mobilitat que es desenvolupin, promou la implantació de la Zona de Baixes Emissions, en la qual ja s’hi està treballant, i proposa mesures per aconseguir el compliment de la normativa que limita la velocitat a 30 quilòmetres per hora. També inclou la instal·lació de punts de càrrega elèctrica, la continuació de la flota municipal per vehicles menys contaminants o la realització d’un model de senyalització que prioritzi la mobilitat activa i universal.

Participació i revisió

El PMUS contempla l’anàlisi de totes les xarxes de transport –vianants, bicicletes i vehicles de mobilitat personal, transport públic, vehicle privat, aparcament i distribució urbana de mercaderies– i l’anàlisi de tots els grups de demanda de mobilitat: gènere, escolars, gent gran, persones amb mobilitat reduïda, residents, no residents, mobilitat obligada i mobilitat no obligada.

Els treballs per afrontar el nou Pla —que permetrà renovar el vigent, del 2012— es van iniciar el novembre del 2021 amb la fase prèvia de diagnosi, en la qual es van fer sessions amb els grups municipals, tècnics de diferents regidories i el Consell de Mobilitat. Dins d’aquesta mateixa fase, també es va fer un treball de camp i enquestes telefòniques, que van permetre conèixer i avaluar els hàbits de mobilitat de la ciutadania de Manresa, així com realitzar una fotografia de la mobilitat de la ciutat (vegeu-ne més informació en aquest enllaç).

El juny del 2022 es va obrir el procés de participació a tota la ciutadania, que va comptar amb sessions específiques sobre diverses temàtiques relacionades amb la mobilitat. També es van fer noves reunions amb el Consell de Mobilitat i el personal tècnic i es va obrir un apartat on-line per fer propostes.

En total, es van recollir 226 propostes, el 61% de les quals (131) es van estimar i han quedat recollides en el nou Pla, el 15% (34) es van estimar parcialment i el 24% (54) es van desestimar.

Un cop tancat el procés participatiu, entre el juliol e 2022 i el febrer de 2023 es va realitzar una revisió del PMUS amb els grups municipals i es van recollir noves aportacions. Tot seguit, es passar ja a la redacció del nou Pla, tenint en compte les mesures exposades en el procés participatiu i les dades obtingudes en el procés de revisió.

(*) Peu de foto: l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, durant l'exposició del Pla; al públic, representants dels grups municipals

(**) Podeu consultar la presentació del Pla de Mobilitat en aquest enllaç