Casal de les Escodines
UN EDIFICI QUE PERVIU AL LLARG DELS SEGLES
Per Francesc Comas Closas
A la plaça de Sant Bartomeu, a dalt del turó del Corcó o puig de sant Bartomeu hi havia hagut des del segle XIII una capella dedicada a aquest sant. Al segle XVI la capella va ser substituïda per una església i convent de l’orde dels Caputxins que es van instal·lar al barri fins que foren expulsats a primers del segle XIX quan hi va haver la desamortització dels bens eclesiàstics.
Després que el convent dels Caputxins fos expropiat el 1849 l’ajuntament va demanar a l’estat aquest edifici i el va destinar a caserna, residència de joves i asil de beneficència.
El 1863 l’orde Germanetes dels Pobres van fundar una casa asil per a ancians en una part del convent dels Caputxins. Aquest va ser el segon convent instal·lat a la península Ibèrica, el primer havia estat a Barcelona. Fou una iniciativa de Marià Lluch i Garriga, germà de l’arquebisbe de Sevilla i cardenal Joaquim Lluch i Garriga, manresà il·lustre, i dels prohoms manresans Antoni Camps i Fabrés i Maurici Serrahima. Per això a Manresa l’expressió «anar a parar als Caputxins» volia dir haver de recollir-se a les Germanetes, que van ocupar una part de l’espai, mentre que la resta es va destinar a presó.
Durant la República el convent va ser confiscat a les Germanetes i es va destinar a caserna i alberg de refugiats mentre que l’església de sant Bartomeu va ser enderrocada els primers mesos de la Guerra Civil.
Durant el franquisme una part de l’edifici va fer la funció de ”prisión del partido” com es podia llegir a la porta d’entrada a la presó. A les monges només se’ls va deixar una petita casa a l’extrem dret de l’edifici. L’Ajuntament va fer gestions perquè l’estat construís una nova presó i es pogués recuperar l’edifici, però van ser infructuoses i les monges van decidir abandonar la ciutat. L’any 1945 va fer una visita a la ciutat Esteban de Bilbao Eguía, president de les Corts espanyoles. Les Germanetes dels Pobres van demanar a aquesta autoritat que se’ls cedís la part de l’edifici que havien tingut per poder continuar la seva obra assistencial. Com a conseqüència de les accions que va fer el president al ministeri de Justícia, aquest va ordenar la devolució a l’esmentat orde religiós de la meitat de l’edifici, i l’altra meitat continuava com a presó mentre no se’n construís una de nova en els terrenys que l’Ajuntament ja havia cedit. La part de l’edifici que van rebre estava en un estat lamentable després de dotze anys de ser utilitzada com a presó i va caldre condicionar-la. Caixa Manresa va pagar les obres, que van pujar 350.000 pessetes (uns 2.100 euros). Però malgrat l’ampliació, l’espai era insuficient per a l’assistència de gent gran i al cap de deu anys, veient que no es construïa una nova presó que desocupés els espais necessaris per a l’ampliació, les monges van decidir de nou abandonar Manresa. Es considerava que el nombre de gent gran que cuidaven era inferior al nombre suficient per tenir oberta una comunitat de religioses. Un grup de persones de la ciutat van crear una junta per buscar els recursos necessaris perquè no marxessin i se’ls va oferir la possibilitat de comprar el convent de les Saleses, que estava tancat i en venda des que les monges d’aquest orde havien marxat de Manresa, a mitjan dècada dels cinquanta. El convent de les Saleses, religioses de l’orde Visitació de Nostra Senyora, construït l’any 1899 per l’arquitecte Bernat Pejoan, era molt a prop de l’asil de les Germanetes dels Pobres.
El 1962, un cop realitzades la primera etapa de les obres, els avis ja van poder ser acollits en la nova residència. I l’11 de juny del 1967 va tenir lloc la inauguració de la nova residència de les Germanetes dels Pobres a dalt del turó de l’Era de l’Huguet.
Quan les Germanetes dels Pobres van abandonar el convent dels Caputxins una part de l’edifici va quedar sense ús mentre l’altra part continuava com a presó que es va tancar -definitivament- el 1990 per un incendi provocat. A meitats dels setanta l’ajuntament havia cedit un espai a entitats del barri i al cap d’uns anys es va enderrocar una bona part de l’immoble i l’antiga presó-convent es va convertir en el Casal de les Escodines.
El Casal acull, des d’aleshores, un gran nombre d’entitats del barri com l’Associació de Veïns i Veïnes i altres de la ciutat i fa les funcions de Centre Cívic dels barris d’aquest sector de Manresa.
En aquests últims anys s’han fet reformes a una bona part de l’edifici, s’ha canviat la façana d’entrada i una part de l’antiga plaça de sant Bartomeu i el claustre del convent s’han reconvertir en el pati del Casal.