Centre Cívic Selves i Carner
DE FÀBRICA A CENTRE CÍVIC
Per Lluís Virós Pujolà
L’origen de l’edifici del centre cívic Selves i Carner es troba en la fàbrica que va bastir Magí Matamala entre les dècades de 1880 i 1890. Fins aleshores, entre la carretera de Cardona i el tossal dels Cigalons només hi havia camps regats per un ramal de la Séquia i alguna casa.
Al llarg dels anys posteriors a 1870 es van anar construint cases, tallers i magatzems en la part més propera al centre de la carretera de Cardona i el 1890 es va acabar la via del “Tranvía Económico de Manresa a Berga” que delimitaven la zona de la fàbrica abans de la seva urbanització. Poc abans de 1901, segurament en el moment de construir la fàbrica, Magí Matamala va demanar permís a la Junta de la Séquia per explotar un salt d’aigua de 3 CV a canvi d’un cànon de 100 pessetes anuals. Més tard, en el plànol de 1913 d’Alexandre Soler i March, els únics edificis que es veuen al barri són la fàbrica Matamala i les cases del costat nord del carrer de Bernat Oller. Durant els anys vint s’urbanitza i es construeix la part de baix dels carrers de Martí i Julià i dels Tres Roures.
La fàbrica Matamala està formada per dues naus separades, una mica desplaçades respecte un eix transversal amb una torrassa i una galeria de serveis al mig. Era una indústria auxiliar del tèxtil amb dues seccions. Una era d’adobats de pell, “curtidos” en la documentació de l’empresa, que feia diferents peces de pell per a la indústria del calçat i unes altres específiques per a cobrir els cilindres de pressió que hi havia a les màquines de filar cotó. L’altra secció fabricava els corrons de fusta per a filatura que després folrava de pell.
Amb el nom de Jaume Matamala l’empresa va progressar molt durant el primer terç del segle XX, va guanyar una medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, el 1933 va obtenir una patent d’invenció per una màquina de fer els corrons per a les màquines de filar i va iniciar un conjunt d’obres a la fàbrica per ampliar successivament les dues naus. En aquest context, i aprofitant la urbanització de la zona, el 1932 va construir una altra fàbrica al número 8 del carrer dels Tres Roures i el mateix any començava la seva bonica residència a la cantonada dels carrers dels Tres Roures i de Martí Julià coneguda com torre Matamala.
Al mig dels anys quaranta l’empresa, a nom de Vídua de Jaume Matamala, es trasllada a la fàbrica del carrer dels tres Roures, en té una altra al del Canonge Muntanyà i deixa la primera fàbrica. El 1946 i tenia una trentena de treballadors, bàsicament homes, repartits entre les dues seus.
El 1947 els Matamala ja havien venut la fàbrica del passatge Oller a Agustí Brunet Riera i el 1948 l’empresa Hispánica Textil SA comença a produir-hi amb un motor de 12 CV. El maig de1949 demana permís per instal·lar un altre motor elèctric de 15 CV que situa en una escala que dona a dues plantes i permet transmetre energia a les màquines dels dos pisos per mitjà d’embarrats: a la planta baixa hi havia la secció de teixit amb 23 telers de tres mides diferents i al primer pis hi havia la de preparació del fil amb un ordidor de bota, tres màquines de fer rodets i una d’omplir canilles. Per tant, es tractava d’una típica fàbrica mitjana de teixits de cotó.
Almenys des de 1954 els Brunet lloguen l’espai a una altra empresa anomenada Molina i Llach que també feia teixits de cotó. Durant aquest període, el1966 es va construir un nou pis de la família Brunet a la planta de dalt de la fàbrica.
Finalment, a la dècada dels setanta i en el context de la crisi del tèxtil que va afectar profundament Manresa, es va produir el tancament de l’empresa.
El 1982 l’Ajuntament va comprar l’immoble, va aixecar els plànols i de l’edifici tal i com estava. Aleshores i el 1983 s’inicia el projecte per a la construcció d’un centre cívic i un petita residència d’ancians al darrer pis (arquitecte municipal), que es farà en dues fases.
El 31 de març del 1987 s’inaugura el Centre Cívic Selves i Carner.