La sala d’actes de la Plana de l’Om ha acollit aquest dilluns a la tarda la presentació del pla per integrar la línia de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) a la ciutat, un projecte històric que, en diferents fases, permetrà un nou desenvolupament urbanístic que impulsarà el creixement de Manresa i el transport públic dins la trama urbana del municipi. L’objectiu principal és eliminar i minimitzar la barrera física que representen les vies de tren, millorar el servei i facilitar el creixement de diversos sectors tot relligant els barris. La presentació, que s’ha fet en dues sessions, ha anat a càrrec de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, del president de Ferrocarrils de la Generalitat, Ricard Font Hereu, i del regidor d’Urbanisme i Mobilitat de l’Ajuntament de Manresa, David Aaron López Martí.

El projecte complet s’estructura en tres fases. La previsió és que el 2022 es licitin les obres de la primera fase, que comprèn la integració de la línia des de la carretera de Santpedor fins al centre de la ciutat. Les obres s’executarien entre el 2023 i el 2025, amb un pressupost d’entre 40 i 60 milions. Les altres dues fases, que s’executarien més endavant, permetrien completar tota la integració del traçat del ferrocarril dins la ciutat.

Actualment, la línia de Ferrocarrils penetra a la ciutat pel sud i té tres parades a Manresa: carrer Viladordis, Manresa Alta i Manresa Baixador. La línia, al seu pas pel nucli urbà, té dos trams ben diferenciats. Un és subterrani i l’altre discorre pel centre a cel obert, generant una barrera que separa barris. És per aquest motiu que es treballa en un pla per a la integració del traçat del Ferrocarril a Manresa, amb diverses fases. L’objectiu principal és eliminar o minimitzar la barrera física que representen les vies de tren, amb la consegüent millora del servei,  i facilitant, de retruc, el desenvolupament urbanístic de diversos sectors, tot relligant els barris.

La fase 1 consisteix a integrar la línia des de la carretera de Santpedor fins al centre de la ciutat. El projecte preveu el soterrament de la línia des de l’actual estació de Manresa Alta, l’eliminació de tot el tram de via a celobert, com ara el viaducte entre els carrers Aragó i Camps i Fabrés, i també l’enderroc de l’estació del Baixador. La previsió és ressituar aquesta estació en un punt més central (s’està valorant la plaça Espanya o la plaça de la Font de les Oques, just al costat), que pugui fer funcions de nou intercanviador de transport públic, connectant els serveis de bus urbà i interurbà.

Nous carrers i avingudes per a les persones

L’eliminació de les vies permetrà el desenvolupament urbanístic d’un important sector de la ciutat, on fins ara les vies representaven una barrera. L’enderroc de l’edifici del Baixador permetrà l’eixamplament i reurbanització del carrer Aragó, que es convertirà en una gran avinguda que connectarà amb el carrer Cerdanya fins a la carretera de Santpedor. I el carrer Font del Gat, que ara s’acaba en un embut sota el viaducte de Camps i Fabrés, podrà tenir continuïtat amb tota la seva amplada fins a la plaça Onze de Setembre.

Apareixeran, així, noves zones que es podran desenvolupar al centre, com ara els espais fins ara inacabats a l’entorn de la plaça Onze de Setembre i a tota la zona del carrer Cerdanya, entre el carrer de la Sèquia i la carretera de Santpedor. Es millorarà la plaça Espanya i el carrer Soler March i els accessos al parc de Puigterrà des del Passeig i el carrer Circumval·lació.

Tot plegat donarà una nova imatge a aquest sector, amb carrers amples, nous itineraris per a vianants, àmplies zones verdes i nous sectors de creixement i millora de la connectivitat, la mobilitat i del transport públic.

La integració completa arribarà amb les fases 2 i 3

La segona fase implicarà el confinament de la línia entre el carrer Sant Cristòfol i el pont de Ferro, que permetria completar el carrer Arquitecte Montagut, al seu pas per la Font dels Capellans, fins a trobar-se amb l’avinguda dels Països Catalans. En aquest cas no es preveu el soterrament de la línia, però sí el seu confinament per guanyar espai s públics, recorreguts de vianants i zones verdes.

La tercera fase permetria la millora de la integració urbana de la línia entre el Pont de Ferro i l’estació de Manresa Alta. Aquesta fase preveu el soterrament de la línia del tren des del Pont de Ferro fins a Manresa Alta i l’enfonsament també de l’estació , cosa que permetria fer realitat un nou parc urbà amb el replantejament de l’estació d’autobusos. Una altra actuació important d’aquesta fase serà la supressió del pas soterrat del carrer Indústria, pel fet que la línia ferroviària passaria per un nivell inferior, i el vial podria passar en superfície.

El projecte també permetria allargar el nou itinerari en superfície del carrer Cerdanya, pels espais que deixaria lliure el soterrament de la línia. Igualment es podrien desenvolupar nous plans d’actuació urbanística a l’entorn del carrer Indústria i la carretera de Vic.

Un futur metro local i comarcal

El futur obre la possibilitat que el ferrocarril pugui fer la funció de metro local, connectant Sant Pau,  l’Hospital de Sant Joan de Déu, la Fàbrica Nova, el barri de la Font, la Parada i l’Agulla amb el centre;  i també de metro comarcal, des de Sant Vicenç fins a Súria i Santpedor.

El projecte és un dels més rellevants que afronta la ciutat i ha de permetre un avenç molt notable en el servei públic de viatgers i també en el desenvolupament urbanístic de la ciutat, eliminant definitivament la ferida oberta del ferrocarril. Un projecte en diverses fases però que ja s’ha començat a dibuixar.  Un repte històric que ja és un present i un autèntic projecte de futur per a Manresa.

“Un projecte per transformar la ciutat”

La presentació d'aquest projecte s'ha fet en dues sessions, aquesta tarda. La primera, amb la presència de la corporació municipal, alcaldes del Bages, la delegada del govern a la Catalunya central, representants del Consell Comarcal i membres d'institucions, entitats i associacions del teixit ciudadà; i la segona oberta al públic en general.

En la presentació de l’acte, l’alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, ha subratllat la capacitat transformadora per a la ciutat que té el projecte i ha recordat que es tracta d’un pla que la ciutat reclama i estudia des de fa 20 anys. Així doncs, ha assegurat que “la proposta que avui presentem no surt del no-res; no és una inversió que ens cau per casualitat, sinó que és el resultat de tot el treball que ja s’havia fet, i que cristal·litza amb una proposta que permetrà generar nous sectors i noves zones verdes, millorant així la qualitat de vida de les persones”.

Al seu torn, el president de FGC, Ricard Font Hereu, ha detallat el projecte, assegurant que és un pas important que segueix l’objectiu d’endreçar la línia Llobregat-Anoia, en la qual FGC pensa actuar prioritàriament en aquesta dècada, i resol també “reptes que teníem plantejats” per a la ciutat de Manresa. Aquest projecte no serà l’únic, Font ha parlat també de millorar la penetració del tren a Barcelona i de millorar les freqüències.

Ha tancat les intervencions el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, David Aaron López Martí, que ha subratllat també la capacitat transformadora per a la ciutat d’un projecte que, a més a més, “no hipoteca futures decisions, com el possible replantejament de l’estació de busos,  o de possibles futures parades que poden donar servei a diferents barris i zones de Manresa, així com a d’altres municipis, reforçant la idea de metro ciutadà i comarcal”.

Abans del torn obert de preguntes, els presents han pogut veure l’estrena d’un vídeo que repassa la històrica del ferrocarril a Manresa, que s’inicia el 1859 amb la Renfe, i que a través de diferents recursos gràfics ha permès imaginar com serà la nova ciutat que sorgirà amb aquest important projecte.