L'Ajuntament de Manresa mostra la reforma de la plaça Sant Ignasi, que quedarà oberta un cop finalitzin els accessos al Museu
El nou espai, de 1.000 metres quadrats, està dissenyat per l’equip d’arquitectura Batlle i Roig i està inspirat en els paisatges principals del Camí Ignasià. S’han deixat al descobert les restes de la base del costat oest de l’església barroca de Sant Ignasi.
L’Ajuntament de Manresa ha mostrat aquest matí, en una visita d’obres, la nova plaça Sant Ignasi, que quedarà totalment oberta al públic un cop finalitzin les obres de rehabilitació que s’estan fent a l’antic Col·legi Sant Ignasi. L’actuació té l’objectiu de millorar i posar en valor aquest àmbit de la ciutat de gran riquesa patrimonial ignasiana. A la visita hi ha assistit l'alcalde de Manresa, Marc Aloy Guàrdia, el regidor de Presidència, Valentí Junyent Torras, i la regidora de Cultura, Anna Crespo Obiols.
El projecte ha estat dissenyat per l’equip d’arquitectura Batlle i Roig i preveu donar continuïtat a la plaça existent entorn de la Capella del Rapte fins a arribar a la Via Sant Ignasi, aconseguint un aspecte unitari i coherent a la plaça. El nou espai públic, de 1.000 metres quadrats, estarà destinat a vianants i disposarà de recorreguts accessibles, petites zones d’estada i vegetació.
En el nou espai es defineixen un total de quatre noves franges que es caracteritzen i diferencien mitjançant la seva vegetació. Cadascuna d’aquestes franges pren com a referència un dels paisatges principals del Camí Ignasià: Loiola, l’Ebre, Montserrat i Manresa.
El primer d’aquests paisatges, Loiola, al País Basc, estarà representat per arbres fruiters i espècies arbustives pròpies de la zona de Guipúscoa. En segon terme, el paisatge més característic i que durant més quilòmetres acompanya el camí, és el paisatge fluvial del riu Ebre. La plantació de pollancres i espècies de semblança riberenca recorden aquest paisatge. El tercer paisatge és Montserrat, el cim i la seva vegetació de muntanya representada mitjançant la plantació de moixeres i arbustives del lloc com els cirerers d’arboç o el romaní. En darrer terme, la ciutat de Manresa és el final del camí. Uns xiprers a la part posterior de la Capella del Rapte donen la benvinguda a la ciutat juntament amb brolles de sanguinyols i llentiscles propis de la zona de Bages.
A banda de la vegetació, els criteris d'acabats i elements són els mateixos que els de la plaça existent. Així doncs, el paviment principal de la plaça és de llambordins de pedra granítica.
Les obres han estat finançades per Criteria Caixa, en el marc de la modificació de les càrregues urbanístiques del sector Fàbrica Nova, que també van permetre urbanitzar la Baixada dels Drets, el carrer Vidal i Barraquer i el tram de Via Sant Ignasi entre la plaça Sant Ignasi i el Vidal i Barraquer.
Restes al descobert
La urbanització ha deixat a la vista les restes de la base del costat oest de l’església barroca de Sant Ignasi. En els pròxims dies, es col·locarà senyalització amb explicacions de l’origen i la història del temple.
L’antiga església era un edifici d'arquitectura barroca fruit d’un projecte ambiciós: l’única església a Manresa amb una cúpula sobre el creuer i ricament decorat. Segons documentació conservada, la nau principal era precedida per un cancell i un cor elevat. Tenia tres capelles laterals a cada costat sobre les quals hi havia tribunes. La façana barroca acabava amb un frontó de línies corbes i estava presidida per una escultura de Sant Ignasi. El campanar fou construït dins la segona meitat del segle XIX.
Amb l’enderroc de l’any 1936, va desaparèixer l’església, però encara se’n poden veure les empremtes i algunes restes materials. A la façana que abans era mitgera s’hi reconeix el perfil del braç del creuer, les tres capelles laterals i les tribunes. A la plaça queden restes dels murs laterals de l’església i en el paviment s’ha assenyalat la projecció de la cúpula i el lloc que ocupava la porta d’accés al temple.
(*) Peu de foto: L'alcalde, Marc Aloy Guàrdia, amb el regidor Junyent i la regidora Crespo, durant la visita