Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Brigitte Vasallo és escriptora i activista. Ha centrat gran part dels seus estudis en la islamofòbia, la interseccionalitat, el gènere i el racisme. És autora de les novel.les PornoBurka, prologada per Juan Goytisolo, Pensamiento Monógamo: Terror Poliamoroso, i de nombrosos relats en llibres col.lectius.

Col.labora en diversos mitjans com Catalunya Ràdio, eldiario.es o Periódico Diagonal. És docent al Màster de Gènere i Comunicació de la UAB i col.laboradora del Pla Barcelona Intercultural. Dóna tallers sobre islamofòbia de gènere i sobre construccions LGTBI amb perspectiva transcultural i és consultora internacional del projecte INTIMATE – Citizenship, Care and Choice: The Micropolitics of Intimacy in Southern Europe, del Centro de Estudios Sociales (CES) de la Universitat de Coimbra. Al 2019 va comissionar el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona dins del marc del programa de la Primavera Republicana.

Carla Turró, després d'estudiar dret (UAB) i periodisme (UPF), va fer les pràctiques a Cuatro i a la Cadena SER, a la qual ha estat vinculada des del 2011, primer com a redactora i productora, després com a editora del cap de setmana i, des del 2014, com a directora del programa El balcó, que li ha permès cobrir el 9-N, nits electorals  moments clau del Procés.

És la subdirectora del diari ARA des del setembre d'aquest any i també ha fet d'analista en diversos programes televisius.

Doctor enginyer Industrial, professor en l’àrea d’enginyeria mecànica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) des de 1971 i professor emèrit des de la jubilació el 2017

Alcalde de Sant Joan Despí i vicepresident de la Corporació Metropolitana de Barcelona (CMB) des de 1979 a 1983.

President del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) de 1995 a 2013, i vicepresident de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i membre del patronat Institut Ramon Muntaner (IRMU) des de 2003 a 2019.

Director del Centre de Disseny d'Equips Industrials (CDEI-UPC) des de 1999 fins a la seva jubilació; promotor de la Fundació CEQUIP (Fabricants de Béns d’Equip) i membre del patronat en representació de la UPC des de la seva fundació el 2006 fins a la jubilació el 2017 

Autor de diversos llibres tècnics entre 1991 i 2019 en la seva àrea de coneixement i de diversos llibres sobre energia el primer dels quals és Recursos energètics i crisi, la fi de 200 anys irrepetibles, publicat el 2011 per Edicions UPC i el 2012 per Editorial Octaedro

President del Col·lectiu per a un Nou Model Energètic i Social Sostenible (CMES) des de la seva fundació el 2012 fins a l’actualitat.

Carme Junyent és una lingüista catalana. És professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, duu a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya. És la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.

Carme Pigem Barceló (Olot, 18 d'abril de 1962) és un arquitecta catalana, que forma part de l'estudi d'arquitectura RCR Arquitectes.

Entre 1977 i 1979 cursà a l'Escola d'Art d'Olot, i el 1987 va obtenir el títol d'Arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès. Després de graduar-se al 1987, va tornar a Olot on va establir el despatx RCR Arquitectes el 1988 amb Ramón Vilalta i Rafael Aranda. Els projectes de RCR Arquitectes tenen una identitat regional, però no obstant això, mostren una consideració per les preocupacions universals com a la relació de l'edifici a l'espai existent, les necessitats de l'usuari, els efectes de canviar i el tipus de materials.

Entre 1992 i 1999 va treballar com professora de Projectes Arquitectònics a la ETSA Vallès, sent membre del Tribunal de Projectes de Fi de Carrera de la mateixa escola entre els anys 1995 i 2004. De 1997 a 2003 va ser professora de Projectes Arquitectònics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, sent membre del Tribunal de Projectes Fi de Carrera d'eixa escola en 2003, i des de 2005 és professora convidada al Departament d'Arquitectura de l'Institut de Tecnologia de Zuric.

Al 2000 van crear com a despatx de RCR, el projecte Laboratori Barberí. El Laboratori Barberí és un punt d'encreuament entre empresa i universitat on es genera el necessari intercanvi entre pràctica professional i teoria, experiència i recerca, potenciant al màxim la creativitat i la transversalitat de disciplines per a la generació de joves talents. El despatx ha rebut el Premi Nacional de Cultura en Arquitectura de la Generalitat de Catalunya, en 2010 van ser seleccionats com a Honorary Fellows by the American Institute of Architecture (AIA), el 2012 l'International Fellows by the Royal Institute of British Architects (RIBA) i el 2015 van rebre la  Medalla d'Or de l'Académie d'Architecture Française, en 2017 del premi Pritzker d'arquitectura i el 2018 la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya.

María Xesus Pato Díaz (Ourense, 1955), més coneguda com a Chus Pato, és una escriptora, acadèmica i activista gallega. Ha sigut habitualment cap de llista de Frente Popular Galega per la província d'Ourense i membre d'agrupacions políticosocials, com Redes Escarlata i literaries, com PEN Clube de Galícia i la Reial Acadèmia Galega. Actualment és professora de secundària.

La seva obra es pot considerar postmoderna, ja que transgredeix els gèneres literaris i va més enllà del concepte tradicional de poesia: utilitza tipus textuals diferents -com la biografia, el diàleg teatral, l'entrevista radiofònica o l'assaig filosòfic- i diverses veus -des de la primera persona de la mateixa autora, fins a la de personatges ficticis o reials-. Algunes de les seves temàtiques més recurrents són reivindicacions ideològiques: el nacionalisme gallec, el marxisme i la consciència de gènere. La seva lírica es caracteritza per una sintaxi sincopada i un cert automatisme. Fa ús també de mites grego-llatins per tal de metaforitzar una realitat més immediata. Pato, en definitiva, utilitza el llenguatge com a eina de creació simbòlica i reflexió crítica. 

Moltes de les seves obres han estat traduïdes i editades arreu del món, en desenes d'antologies nacionals i internacionals, amb especial menció a l'àmbit anglosaxaó (Estats Units, Canadà i Irlanda).

Entre d'altres premis, el 2009 va rebre el Premi Nacional de la Crítica Espanyola en modalitat de poesia gallega. Alguns dels seus poemes, com Nación Reixa o Ataque escampe, han estat musicats.