Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Berta Meneses (Palència, 1945) és llicenciada en ciències químiques i teologia. És religiosa filipense i mestra zen en la línia de transmissió de Harada, Yasutani i Yamada (Zen Soto–Rinzai) Escola Sambokyodan. Treballa com a professora de matemàtiques i informàtica a l’Escola Nostra Senyora de Lourdes (Barcelona). Des del final dels anys 70 ha dut a terme un treball de recerca i d’aprofundiment de la cultura oriental, sobretot del budisme zen, i ha participat periòdicament en cursos intensius de zen a Espanya, a Europa i al Japó. Ha estat deixebla de Willigis Jäger i d’Ana M. Schlüter, mestres de l’Escola zen Sanbo-Kyodan. Va ser reconeguda mestra zen a Kamakura (Japó), l’any 1993, per Kubota Ji’un Roshi, i el 1998 per Ana M. Schlüter Kiun-An, amb el nom de Cho-Sui-An. Actualment, duu a terme un treball intens dins l’àmbit del zen mitjançant conferències, cursos de meditació i seminaris d’estudi en diversos països d’Europa, d’Amèrica i al Japó. És presidenta de l’Associació Zen Dana Paramita (Barcelona). Dins del Zendo Betania, és la mestra responsable de la zona de Catalunya i les Balears, i de les zones de l’Amèrica Central, a El Salvador, i de l’Amèrica del Sud, a l’Equador.

Berta Piñán és llicenciada en Literatura espanyola per la universitat d'Oviedo, és professora d'aquesta matèria en Ensenyaments Mitjans. Ha estat durant deu anys part del jurat de Les Lletres del Premi Príncep d'Astúries i en l'actualitat és membre de número de l'Acadèmia de la Llingua Asturiana. Tota la seva obra està originalment escrita en llengua asturiana i la major part de la mateixa traduïda al castellà i alguna al català. Guanyadora de diversos premis literaris i col·laboradora habitual de la premsa, la seva labor com a escriptora sobresurt pel cultiu de la poesia: Al abellu els besties (1985), Vida privada (1991), Temporada de pesca (1998), Un mes (2002) i La mancadura/el mal (2010). Al 2005 publica una antologia billingüe de la seva obra poètica amb el títol de Noches de incendip i el 2018 surt a la llum Trozos/Cachos, antologia que incorpora els seus llibres més recents i poemes inèdits. Ha publicat llibres de relats; com La tierra entero /Toda la tierra (1996) i La maleta al agua (2006). De les seves aportacions al camp infantil, destaquen El branu de Mirtya (2006), Les coses que-y presten a Fran (2007), L'estranxeru (2008), Arroz, agua y maíz (2009) i La mio hermana ye una mofeta (2011), tots ells editats també en castellà i alguns en anglès o alemany. Al 2019 va publicar la seva primera novel·la, un thriller rural, Como la muda al sol d´una llagartesa i l'àlbum infantil Vida nel campu, que tracta el tema dels camps de refugiats.

Beth Rodergas (Súria, 1981) sempre s'ha considerat mig surienca mig cardonina. De petita va estudiar música i dansa. De jove va deixar de fer de cambrera per dedicar-se a cantar en orquestres. Després va passar per un programa de televisió que li va canviar la vida. Des de llavors, ha fet discos, centenars de concerts, un llibre, una marca de roba i diverses obres de teatre. Adora l'escenari, però el seu millor projecte és, sens dubte, la seva família. 

Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) és biòleg i periodista, però per damunt de tot, escriptor.

Enamorat del saber en general i apassionat de les lletres des de ben petit, la seva joventut ve marcada tant per l'esperit reivindicatiu, de lluita i d'efervescència cultural de l'Europa de l'època, com per la limitada i particular realitat cultural de la Catalunya franquista. Mesquida ha begut de la gran tradició literària catalana i universal, d'autors com Àusias March, Ferrater, Rodoreda, però també Pessoa, Gide o Nabokov.

Als 26 anys guanya el Premi Prudenci Bertrana amb L'Adolescent de sal (1975), novel·la considerada com un símbol de la seva època, essencial i innovadora dins del panorama literari del moment. Posteriorment, cal destacar-ne Excelsior o el temps escrit (1975), així com els reculls de narrativa breu Doi (1990) o Els detalls del món (2005). Pel que fa a la poesia destaquen, El bell país on els homes desitgen els homes (1974), Notes de temps i viceversa (1981), The Blazing Library (1994). El seu esperit crític i la seva llengua magnètica i intensa li han proporcionat reconeixements i guardons literaris.

També col·labora de manera habitual en diverses publicacions estatals i organitza i participa activament en nombrosos esdeveniments culturals. Ferm defensor de la importància i la divulgació de la cultura en el sentit més ampli de la paraula, Biel Mesquida és un referent ineludible de la literatura catalana actual, mereixedor de la Creu de Sant Jordi 2005.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Bjørn Nørgaard (Copenhaguen, 1947) és un artista danès que ha influït notablement l'art del seu país amb les seves escultures, performance i happening. Tot i que des de 1970 aquest és el seu principal camp de treball, una gran obre són els tapissos dissenyats per a la reina Margarida II. Fou professor de l'Acadèmia Reial de Belles Arts de 1985 a 1994. Treballa a la localitat de Bissinge, a l'illa de Møn. Entre les seves influències trobem l'alemany Joseph Beuys.

Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986). Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i té un màster en Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas). Treballa a la Zona Franca en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional. 

Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor de Marguerite Duras. Ha editat la poesia d'Àngel Guimerà, les cartes de l'exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català. Així mateix, s'ha encarregat de l’antologia de l'assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d'un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u (Este amor que no es uno [traducció de Berta García Faet]) i Amor a la brega. Escriu regularment a la revista de cultura i política El Temps.