Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Rosa Maria Calaf

Rosa Maria Calaf Solé (Barcelona, 1945) és una periodista catalana que ha desenvolupat bona part de la seva carrera professional a Televisió Espanyola.

Va néixer el 1945 a la ciutat de Barcelona i es va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona i en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. L'any 1970 va entrar a treballar a Televisió Espanyola (TVE) i des d'aquell moment es convertí en uns dels rostres més populars mitjançant el desenvolupament de les seves corresponsalies a Nova York, Moscou, Buenos Aires, Viena i Roma. L'any 1983 abandonà, momentàniament, Televisió Espanyola per esdevenir directora de programació de Televisió de Catalunya.

La seva última destinació fou la corresponsalia de la zona Àsia-Pacífic, destacant la cobertura que va realitzar sobre els Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 realitzats a Pequín (Xina). El novembre de 2008 s'acollí a la política de jubilacions impulsada per TVE i abandonà el seu càrrec professional en aquesta cadena l'1 de gener de 2009, esdevenint presidenta del Centre Internacional de Premsa de Barcelona. L'octubre de 2011 començà una nova etapa televisiva al canal 13 TV, com a col·laboradora de l'espai d'Inés Ballester, Te damos la mañana.

Al llarg de la seva carrera ha estat guardona amb el Premi Ondas a la millor tasca professional (2001) i el premi Ofici de Periodista concedit pel Col·legi de Periodistes de Catalunya (2003) i el V Premi José Couso de Llibertat de Premsa (2009). El juny de 2009 fou guardonada amb el Premi Nacional de Periodisme que concedix la Generalitat de Catalunya per la seva «dilatada i exemplar trajectòria com a reportera internacional a TVE». L'any 2016 va obtenir el Premi a la Trajectòria Periodística de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

L'any 2008 fou investida doctora honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, el 2010 per la Universitat Miguel Hernández d'Elx i el 2014 per la Jaume I de Castelló.

 

east
Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora i Martín (Llucmajor, Mallorca, 1972) és un escriptor mallorquí, membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans des del juliol del 2020.

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de les Illes Balears (1995), ben aviat s'erigí com una sòlida i arriscada veu del panorama literari català, innovadora i alhora deutora de les fonts dels clàssics. Les seves obres solen retratar una societat en declivi on els personatges presenten els dubtes de l'existència. Entre 2000 i 2003 fou delegat del llibre de la Generalitat, treballà a l'editorial Destino dirigint la secció de llibres en català i fou director literari de l'editorial Moll. A la segona meitat de la dècada del 2000 dirigí la revista Cultura del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És col·laborador habitual en revistes i diaris, com ara Serra d'Or, Lluc, El Mirall, El Temps, Avui, Diari de Balears, Diario de Mallorca i Ara, des de la fundació del qual hi escriu un article diari.

El juliol del 2020 fou nomenat membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans adscrit a la Secció Filològica.

Es va fer conèixer amb el poemari Rafel (1994; Premi Salvador Espriu) formalització de l'experiència de la mort en accident de trànsit d'un amic adolescent. Posteriorment, publicà Apoteosi del cercle (1997), Mula morta (2001), El benestar (2003), La part visible (2009) i La netedat (2018). Amb la publicació conjunta amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano Imparables: Una antologia (2004) fou fundador del grup generacional "Els Imparables", amb els quals també publica l'assaig programàtic Dogmàtica imparable: Abandoneu tota esperança (2005). Com a narrador, ha publicat L'extinció (1999); Sara i Jeremies (2002), en què l'amor i el mal marquen el transcurs d'una vida; La pell i la princesa (2005); Nit de l'ànima (2007); Miracle a Llucmajor (2010) on imaginà una relació d'amistat entre la poetessa Maria Antònia Salvà i l'inventor Pere Sastre al Llucmajor de principis del segle XX; Crim de sang (2012), obra que parteix de la matança històrica de 172 maristes a mans de nuclis anarcosindicalistes l'estiu del 1936 a Barcelona; Dos amics de vint anys (2013), recreació de l'amistat entre els poetes Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu; La Malcontenta (2015), una imaginària història d'amor i revenja[4] amb el bandoler mallorquí del segle XIX Joan Puig, Durí, i la seva estimada com a protagonistes; i Reis del món (2020), en què proposa un encontre entre dues figures fonamentals de Mallorca com foren Joan Mascaró, traductor i divulgador del pensament místic hindú a la cultura occidental, i Joan March, contrabandista i banquer considerat "l'últim gran pirata del Mediterrani". És autor de l'assaig sobre Gabriel Janer Manila L'escriptura del foc (1998). A més de ser profusament premiada, la seva obra compta també de diverses traduccions al castellà, italià, francès, portuguès, hebreu i eslovè.

El seu llibre Ràbia fou el més venut en català a Balears durant la Diada de Sant Jordi 2022.

 

east
west 32 de 37 east