Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Núria Bacardit és llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB). Ha treballat en premsa (Regió7), ràdio (antiga cadena 13), televisió, primer a TV Manresa i des de fa 28 anys a TV3, fent diferents tasques als serveis informatius com la cobertura de l’11-S a Nova York. Actualment cobreix les informacions a la delegació de la Catalunya Central.

Núria Sara Miras es doctorà el 2009 a la Universitat de Barcelona amb la tesi doctoral  Wittgenstein y Gadamer: lenguaje, praxis, razón, per la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat el 2011. Actualment és Professora Agregada del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona i imparteix assignatures de filosofia política.

Ha realitzat estades d’investigació predoctoral a l’Institut de Filosofia del CSIC i a la Humboldt-Universität de Berlin. Després del doctorat, ha esta estat investigadora i docent de la Universität Leipzig i a la Università degli Studi di Parma.

Fou codirectora del festival de Filosofia Barcelona Pensa en quatre edicions, de 2016 a 2019. També ha ocupat diferents càrrecs de gestió universitària com a Responsable de Relacions Internacionals de Filosofia (2014-2015) i Delegada d’Igualtat (des de 2019). Milita també a l’Assemblea Feminista de la Universitat de Barcelona.

Ha publicat assajos i capítols de llibre sobre la filosofia del joc a prestigioses revistes i editorials internacionals (Routledge, Brill¸ Philosophische Rundschau, Lexington Books i Bordon, entre d’altres). S’ha especialitzat en feminisme pragmatista, en particular en les obres de Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Anna Julia Cooper i Mary Parker Follett. El seu projecte d’investigació actual versa sobre les experiències d’injustícia, opressió i exclusió social des d’una perspectiva feminista i pragmatista. És fundadora,  amb altres col·legues, de la Women in Pragmatism Network i edita, juntament amb Michela Bella, el volum Women in Pragmatism: Past, Present, and Future (Springer, 2022).

És coordinadora de la secció de pensament «Frontisteri» de la revista Compàs d’Amalgama i de la secció multilingüe de la European Journal of Pragmatism and American Philosphy.

La família d'Oriol Junqueras va deixar Barcelona i es va traslladar a Sant Vicenç dels Horts quan ell només tenia dos anys. És per això que considera Sant Vicenç com la seva ciutat i, de fet, sovint diu que sentir-se especialmente orgullós d'haver-ne estat alcalde. L'Oriol és historiador i professor d'universitat. Concretament, és llicenciat en Història Moderna i Contemporània, doctor en Història del Pensament Econòmic per la Universitat de Barcelona i va exercir la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Parla català, castellà, italià, anglès i intenta aprendre una mica de xinès. Va ser eurodiputat entre els anys 2009 i 2011 i alcalde de la seva estimada ciutat entre el 2011 i el 2015. L'any 2011 va ser escollit President d'Esquerra Republicana de Catalunya i, un any després, diputat al Parlament. L'any 2016 el van nomenar Vicepresident del Govern de Catalunya i Conseller d'Economia i Hisenda fins que, el 27 d'octubre de 2017, el govern espanyol el va cessar de forma il·legítima a través de l'article 155 de la Constitució. El novembre de 2017 va ser empresonat de forma preventiva acusat de rebel·lió i sedició, unes acusacions que no ha admès mai ja que, com va dir durant el judici al Suprem, "votar no és delicte, impedir-lo per la força sí".

El 2019 va encapçalar les llistes d'Esquerra a les eleccions espanyoles del 28 d'abril i a les europees del 26 de maig. Esquerra Republicana va guanyar per primera vegada unes eleccions a les Corts espanyoles, i ho va tornar a fer en la repetició electoral del 10 de novembre. El 14 d'octubre del 2019 va ser sentenciat a 13 anys de presó, però això no li ha impedit seguir liderant el partit, impulsant el moviment independentista i defensant l'amnistia que ha d'acabar amb la causa general contra l'independentisme. Va poder participar a la campanya d'Esquerra Republicana per a les eleccions al Parlament de Catalunya del febrer del 2021, en què els republicans van ser la primera força, empatada amb el PSC.

Més enllà de la seva carrera acadèmica i política, Oriol Junqueras ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, RAC1 i RNE i ha sigut guionista i assessor en sèries documentals de televisió com L'Onze de Setembre de 1714, Els maquis: la guerra silenciada, Conviure amb el risc i Barcelona sota el franquisme. També he estat autor i coautor de més d'una desena de llibres. I, com a curiositat, ha treballat a l'estudi secret del Vaticà.

Oriol Pérez i Treviño és musicòleg i assagista, dedica la seva activitat a la docència i l’escriptura. Al llarg de la seva trajectòria ha combinat la recerca amb la direcció d’importants projectes del país com ara la Xarxa de Músiques a Catalunya, el Festival de Torroella de Montgrí, el Centre Robert Gerhard, l’Acadèmia 1750 o L’Auditori. Immers, en els darrers anys, en recerques de misticisme, espiritualitat i música, col·labora en diferents institucions acadèmiques i culturals del país.

En l’actualitat, està treballant en un assaig sobre la recepció de Johann Sebastian Bach junt a l’escriptor Miquel de Palol i escriu diàriament al portal Nosolocine la secció Entre Clàssics. És crític musical d’El Punt Avui. És autor de diferents publicacions, entre les quals ek quadern de la Fundació Joan Maragall número 123 «L’Experiència musical: origen, ritualitat i transcendència: el cas de Ludwig van Beethoven». A Fragmenta editorial ha signat una introducció del llibre Música i inspiració. Converses amb Brahms, Strauss, Puccini, Humperdinck, Bruch i Grieg, d’Arthur M. Abell.

Oriol Texidor és arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya. Es forma en les arts plàstiques de manera autodidacta, mitjançant un viatge de quatre anys que el porta a visitar i estudiar els principals museus europeus per a conèixer la Història de l’Art, i a retirar-se un temps a les muntanyes, en solitari, on començarà a pintar. 

Guardonat amb el 3er Premi al Concurs Internacional Anchipurac esCultura, San Juan – Argentina (2018), Premi-Beca Cal Massó d’Art Contemporani – Reus (2008), 1r Premi al Concurs Biennal de Pintura Jove de la Generalitat de Catalunya (2004), 1r Premi Internacional del Cercle de Belles Arts de Lleida (2003), 1r Premi en el Concurs Jaurena Art de Pintura (2003), Premi a la Pintura Jove Sala Parés (2002).

Ha estat Artista Resident convidat per diversos museus nacionals i internacionals: Artist in Residence al Werkhuis Maastricht Noordoost (2017) ,al Stichting Grafische Atelier, Holanda (2017), a Cal Gras Residència d’Artistes Avinyó (2016), al Museu Molí Paperer de Capellades (2016), a l’Escola de Ceràmica I Centre d’Artesania de La Bisbal, La Bisbal d’Empordà (2015), a Résidence d’Artistes IFITRY- Centre d’Art Contemporain, Essaouira, Marroc (2014).

Conferenciant al Foro de Espiritualidad de Logroño – Universidad Popular de La Rioja, al Centre Cultural de Terrassa, a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a l’Escola Massana Centre d’Art i Disseny, i a diverses biblioteques i centres educatius.

La seva obra es troba en col·leccions d’art a Espanya, Holanda, França, Bèlgica, Alemanya, Marroc, Anglaterra, Portugal, Àustria, Argentina i Emirats Àrabs.

Ha impartit docència a l’Escola Massana (2021-…), a l’escola Internacional Metàfora Studio Arts (2013-…), al Centre Jujol Can Negre de Sant Joan Despí (2015-2018), i a l’Escola de Ceràmica de La Bisbal (2011-2015), i ha organitzat workshops en múltiples ocasions dins les programacions expositives de diversos museus, centres educatius i galeries d’art dins i fora del país.

L’any 2007 uneix la seva formació d’ arquitecte amb la pràctica artística creant l’estudi ar+quitectura plàstica, especialitzat en intervencions artístiques en l’arquitectura.

El seu testimoni ha estat publicat en dos llibres: ‘Espirituals sense religió’ (Fragmenta, 2015), ‘La experiencia contemplativa’ (Kairós, 2017).

Òscar Andreu és comunicador, humorista, escriptor i cantant. És codirector i guionista de La competència a RAC 1 , i de La nit dels Òscars a TV3, juntament amb Òscar Dalmau. També és cantant del grup La Banda Municipal del Polo Norte.