Tots els noms propis que han compartit amb nosaltres coneixements i experiències.

Gabriela Serra i Frediani (Mataró, 1951). S’organitza políticament l'any 1973 a les Comissions Obreres d'Ensenyament, però immediatament s’integra a les Plataformes Anticapitalistes d'Ensenyament, vinculades a Círculos Obreros Comunistas (COC), un dels nuclis sorgits del Front Obrer de Catalunya (FOC). Amb el COC, Gabriela Serra s’introdueix ja per sempre en l'esquerra extraparlamentària i va acabar al Moviment Comunista de Catalunya. Des del Front de Mestres, la destinen a Santa Coloma de Gramenet.

Ha estat també presidenta de l'Associació de Veïns de Singuerlín a Santa Coloma de Gramenet, membre de les Brigades Internacionals de Pau a Guatemala entre 1987 i 1989 i presidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament. També ha estat militant de Cercles Obrers Comunistes i del Moviment Comunista (MC). Actualment és membre d'Entrepobles, la Fundació per la Pau, el Centre d'Estudis per la Pau, la Plataforma Pau i Democràcia i l'Assemblea Nacional Catalana.

De cara les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va ser candidata de la Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent després de ser escollida en primàries, esdevenint diputada al Parlament.

L'octubre de 2018 va incorporar-se com a membre del Consell Assessor per a l'impuls del Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent.

Gemma Carbó és directora del Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla. És historiadora, gestora cultural i doctora en Ciències de l’Educació en l’àmbit de les polítiques culturals i educatives. És docent a la UdG i la UOC. Ha impulsat la creació de l’associació de Conarte Internacional per a les arts a l’educació.

President de la Fundació PuntCat i vicepresident de la Fundació Barcelona Music Lab.
Empresari i professor universitari.

Especialista en processos de transformació empresarial i social, desenvolupament de negoci i cultura digital.

Assessora empreses i governs de diferents països. És membre del Consell Assessor en Política Econòmica de Catalunya, forma part d'òrgans de govern d'entitats com el RACC i el Museu Picasso, i de consells assessors tant del món privat, com del tercer sector i l'administració.

Fundador de RocaSalvatella, empresa de consultoria amb activitat a diferents països i focus en el desenvolupament de negoci i la transformació digital, i membre de l'equip que va posar en marxa la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat triat dos anys seguits pel diari El Mundo com un dels 25 espanyols més influents a Internet i premiat per Foment del Treball com a millor conferenciant de l'any.

Director del Posgrau en Transformació Digital de les Organitzacions a la Universitat Pompeu Fabra, manté seccions estables a RAC1 i Via Empresa.

Llicenciat en Ciències de l’Educació a la Universitat de Modena e Reggio (Itàlia). Porta més de 30 anys treballant en l’àmbit educatiu. Entre els anys 1986 i 1994, i 2004 i 2015, va treballar com a mestre d’escoles infantils públiques a Reggio Emilia i també en el Centre de documentació i investigació. Educativa (1994-1998) com a formador i realitzant publicacions sobre educació. Entre el 1998 i el 2001 va dur a terme pràctiques d’investigació qualitativa sobre la “robòtica educativa”. Col·laborador de Reggio Children durant els anys 1994-2000 on va supervisar diferents projectes i publicacions.  Des de fa més de 25 anys s’ocupa de la formació de mestres i professors a Itàlia, Europa i Sud-Amèrica. En l’actualitat exerceix de formador i assessor educatiu i col·labora amb diverses entitats educatives.

És autor de nombrosos articles sobre temes educatius publicats en diferents mitjans de comunicació, i el llibre I ara què? Escrits d’un inconformista pedagògic , publicat al juny de 2019 per Rosa Sensat .

Gioconda Belli (Nicaragua, 1948) és una poeta, novel·lista i activista nicaragüenca. Des de jove va lluitar contra la dictadura de Somoza i, un cop tombada el 1979, va ocupar importants càrrecs governamentals. Va revolucionar la poesia de la seva generació abordant tant temàtiques polítiques i compromeses amb la rebel·lió com sobre el cos i la sensualitat femenina.

La seva producció literària va des de la poesia i la novel·la fins a l'assaig, passant també per memòries o contes infantils. La seva obra s'ha traduït a més de vint idiomes. Ha guanyat diversos premis i reconeixements, entre els quals cal destacar el premi Mariano Fiallos Gil de Poesia per la seva primera obra Sobre la Grama o la Medalla del Teatro Nacional Rubén Darío per 25 anys de labor cultural. És membre del PEN Club i de l'Acadèmia Nicaragüenca de la Llengua.

Gonzalo Hermo González (Taragoña, Rianxo, 1987) és un poeta, filòleg i traductor gallec.

Es va llicenciar en filologia gallega el 2010, és doctor en lingüística gallega per la Universitat de Santiago de Compostel·la i imparteix docència a les universitats de Santiago de Compostel·la i la Universitat Autònoma de Barcelona. Viu a Barcelona, treballa al sector editorial i és professor del curs anual de poesia a l’Escola de Lletres de Tarragona.

Els seus primers textos creatius es van publicar en revistes com Dorna, Andar 21 i Nova Ólisbos. El 2008 va publicar un recull de poemes a la Revista das Letras del diari Galicia Hoxe sota el títol Escola do resentimento.

Ha publicat diversos llibres de poemes. Per la seva obra ha rebut, entre d’altres, el Premi Xuventude Crea de la Xunta de Galícia (2010), el Premi de l’Associació Espanyola de Crítica Literària (2015), el Premi Nacional de Literatura en la categoria de Nova Poesia Miguel Hernández (2015) o el Premi de Poesia Afundación (2018).

Ha participat en festivals internacionals de poesia a Còrdova (Argentina), Ottawa (Canadà), Barcelona i Mallorca, entre d’altres. També ha traduït poesia gallega contemporània i és membre fundador de l'editorial-llibreria-espai creatiu Chan da Pólvora, amb seu a Santiago de Compostel·la.

Ha treballat a l’ Institut da Lingua Galega i és membre de Redes Escarlata.